A diferència d’un balanç passat que mostra les posicions financeres històriques reals d’un negoci, el balanç previst comunica els canvis previstos en futures inversions d’actius, passius pendents i finançament de renda variable. Les empreses poden considerar la creació d’un balanç previst com una manera de facilitar la planificació estratègica a llarg termini. Els plans a llarg termini d’una empresa sovint tenen a veure amb el creixement futur d’actius i com es pot recolzar amb un augment del finançament tant pel deute com pel patrimoni net. Un balanç previst proporciona la informació financera més rellevant necessària en el procés de planificació empresarial.
Balanç de previsió
Un balanç previst, també conegut com a balanç pro forma, enumera els saldos de comptes específics dels actius, passius i recursos propis d’una empresa per a un temps futur especificat. Un balanç de previsió és una eina útil per a la planificació empresarial en general i beneficia especialment les persones responsables d’organitzar i aportar finançament addicional.
Mitjançant un balanç previst, el personal financer pot presentar als finançadors i als inversors informació financera detallada sobre l’expansió futura d’actius prevista, cosa que facilita la convenció dels proveïdors de capital perquè subministren el finançament requerit.
Fent hipòtesis de previsió
Per crear un balanç projectat, una empresa fa certes suposicions sobre com poden canviar les partides del balanç individual amb el pas del temps en el futur. Els plans de negoci sovint se centren en les vendes futures previstes. Un balanç previst també comença amb la previsió d’ingressos per vendes.
Alguns articles del balanç, com ara inventari, comptes a cobrar i comptes a pagar, presenten relacions relativament constants amb les vendes i es poden fer projeccions sobre aquests articles en funció de les vendes projectades. La resta d’elements del balanç, en particular els actius fixos, el deute i el patrimoni net, només canvien d’acord amb les polítiques i decisions de gestió d’un negoci, independentment de les vendes futures.
Projecció d'elements de recursos
Entre els elements d’actiu comú que són més rellevants en un balanç previst s’inclouen efectiu, comptes a cobrar, inventari i actius fixos. Tot i que la quantitat d’efectiu que s’espera generar a partir de l’augment previst de les vendes es pot acumular a un ritme comparable, el saldo d’efectiu que es mostra al balanç no és necessàriament proporcional a l’augment de les vendes. Una empresa pot decidir reinvertir part de l’efectiu rebut, cosa que permet que les participacions en efectiu creixin a un ritme previst inferior.
Tant els comptes per cobrar com l'inventari, en general, varien proporcionalment a l'augment de les vendes, ja que més vendes poden deixar a compte més clients i requerir més inventari en existències. És probable que els canvis futurs en els actius fixos no siguin proporcionals a les vendes i sovint depenen de la decisió d’un negoci sobre futures inversions de capital.
Projecció d'articles de responsabilitat civil
Els principals passius d’un balanç previst poden incloure comptes a pagar, deutes a curt termini i deutes a llarg termini. Els comptes a pagar sovint són el resultat d’acceptar finançament comercial en compres d’inventari. Si més vendes requereixen més inventari, l'augment de l'inventari probablement conduirà a un augment dels comptes pendents de pagar. Per tant, és probable que els comptes a pagar variïn proporcionalment a les vendes.
La projecció del deute a curt termini, com ara les notes a pagar, sovint depèn de la política de finançament d’una empresa. Per adaptar-se a un augment de les vendes, una empresa pot optar per augmentar el finançament a curt termini a un ritme determinat cada any. Normalment, el deute a llarg termini no es modifica en les projeccions inicials i pot canviar més endavant si es necessita finançament addicional.
Projecció d'elements de capital
El patrimoni net i els beneficis retinguts són les dues fonts habituals de finançament de renda variable. De manera similar a la previsió de deutes a llarg termini, el patrimoni net també es manté inalterat en les projeccions inicials del balanç. Si una empresa espera emetre o no patrimoni addicional depèn de futures situacions de finançament.
Si existeix un dèficit en el finançament d’actius per altres mitjans, una empresa ha de projectar un augment del patrimoni propi o del deute a llarg termini per compensar el dèficit. La previsió dels beneficis retinguts es basa bàsicament en la projecció del benefici net en un compte de pèrdues i guanys previst per al mateix període futur.
Projecció de finançament discrecional
Un balanç projectat no es pot equilibrar en les projeccions inicials de diverses partides del balanç. El total d’actius projectats pot superar el total de passius i recursos propis projectats, cosa que comporta una manca de fons en el finançament futur. En canvi, si el total d’actius projectats és inferior al total de passius i recursos propis projectats, existeix un excedent de fons.
Un dèficit o superàvit del fons en el finançament projectat s’ha de compensar mitjançant un finançament discrecional ajustant les projeccions sobre el deute o el patrimoni net a llarg termini. Un balanç previst s’equilibra quan l’augment previst del deute a llarg termini o de l’equitat equival a la quantitat del dèficit del fons en les projeccions inicials de finançament. Un balanç previst també es pot equilibrar si una empresa utilitza el superàvit de fons previst per augmentar encara més les inversions en actius o reduir les projeccions inicials de finançament.
