La fabricació de productes necessita més que matèries primeres i treballadors de les botigues. Les fàbriques necessiten energia, subministraments i empleats les funcions de les quals són essencials per al funcionament, tot i que no formen part del procés de fabricació. Aquests costos indirectes són despeses de fabricació. Els principis comptables generalment acceptats (GAAP) requereixen que tingueu en compte correctament la despesa general de fabricació.
Costos de fabricació
Les directrius GAAP indiquen que els costos de fabricació inclouen materials directes, mà d'obra directa i despeses de fabricació. Els materials directes són les matèries primeres o components necessaris per fabricar un producte. La mà d'obra directa és la mà d'obra necessària per al procés de fabricació real. En general, la despesa general de fabricació inclou tots els costos no directes necessaris per fer funcionar una fàbrica. Algunes de les despeses que suposa un negoci de fabricació són externes a les operacions de fàbrica i no es comptabilitzen com a despeses generals de fabricació, inclosos els costos de vendes, generals i administratius juntament amb les despeses d'interessos.
Càlcul de la sobrecàrrega de fabricació
Calcular la despesa general de fabricació és bastant senzill. Identifiqueu cada despesa de fàbrica que és treball indirecte o una altra despesa indirecta. A continuació, suma tots els costos indirectes per trobar la despesa general de fabricació. Alguns exemples de mà d’obra indirecta són el personal de control de qualitat, els treballadors de manteniment i reparació d’equips i el personal de la fàbrica. Aquests costos laborals inclouen beneficis i impostos sobre la nòmina, no només els salaris o sous. Altres despeses generals de fabricació són l’amortització d’equips i el lloguer o l’amortització d’edificis. Les despeses de serveis públics, subministraments generals de fàbrica i impostos sobre la propietat també són costos generals de fabricació.
Comptabilitat de la sobrecàrrega de fabricació
Els estàndards GAAP demanen que s’afegeixin despeses generals de fabricació al cost de materials i mà d’obra directa per determinar el valor de l’inventari i el cost de les mercaderies venudes. La despesa general s’ha d’incloure a la valoració d’inventari dels treballs en curs i dels productes acabats. Tant el valor d’inventari com el cost dels béns venuts s’han d’informar al balanç i al compte de pèrdues i guanys de l’empresa. Per a la presentació d’informes sobre estats financers, no és necessari determinar amb precisió la despesa general de fabricació assignada a cada unitat de producció, sempre que els totals globals siguin exactes.
Assignació de despeses de fabricació
Tot i que no cal assignar els costos generals de fabricació per unitat per complir amb els estàndards GAAP dels estats financers, l’assignació d’unitat és necessària per establir xifres realistes del cost de cada unitat fabricada. Aquestes xifres són essencials per establir el procés i determinar si un producte genera ingressos suficients per unitat per ser rendible.
Les empreses poden triar un mètode d'assignació per a la fabricació de despeses generals en funció de les seves circumstàncies particulars. Per exemple, si el procés de fabricació requereix molta mà d'obra, una empresa pot assignar despeses de fabricació en proporció al nombre d'hores de treball necessàries per produir una unitat. En una indústria altament automatitzada i, per tant, amb un cost laboral relativament reduït, pot tenir més sentit assignar la despesa general de fabricació en proporció a les hores de màquina per unitat de producció.
