Els equips autogestionats han crescut ràpidament en popularitat després de la seva introducció als anys seixanta. Al voltant del 80 per cent de les empreses del Fortune 1000 i el 81 per cent de les empreses fabricants utilitzen equips autogestionats dins de la seva estructura organitzativa. Les empreses afavoreixen els equips autogestionats ja que ofereixen un estalvi de costos i una major productivitat, si s’implementen amb eficàcia.
Tot i això, els equips autogestionats no són l’adequat per a totes les empreses. Els equips autogestionats amb millor rendiment es troben en empreses on la cultura organitzativa dóna suport clarament a la presa de decisions dels empleats.
Equips autogestionats
Un equip autogestionat és un grup d’empleats responsable i responsable de tots o de la majoria d’aspectes de la producció d’un producte o la prestació d’un servei. Les estructures organitzatives tradicionals assignen tasques als empleats en funció de les seves habilitats especialitzades o del departament funcional on treballen. Un equip autogestionat realitza tasques de suport, com ara planificar i programar el flux de treball i gestionar les baixes i absències anuals, a més de les tasques tècniques. Les responsabilitats tècniques i de gestió solen alternar-se entre els membres de l’equip.
Avantatges dels equips autogestionats
Els equips autogestionats tenen una major propietat de les tasques que realitzen i del producte o servei final que ofereixen. Els equips autogestionats solen ser més costosos i més productius que els empleats que treballen dins d’una estructura jeràrquica tradicional, ja que l’equip realitza tasques tècniques i de gestió. Els membres de l’equip també es poden emplenar mútuament per cobrir vacances i absències. Les decisions preses per equips autogestionats són més efectives perquè les prenen les persones que més saben de la feina.
Inconvenients dels equips autogestionats
Tot i que un equip autogestionat i cohesionat pot crear un sentiment de confiança i respecte entre els membres de l’equip, els equips excessivament cohesionats poden provocar un "pensament grupal": els membres de l’equip tenen més probabilitats de conformar-se amb les normes de l’equip que plantejar problemes que poden molestar els altres membres de l’equip. Això pot conduir a una reducció de l’esforç o a una innovació sufocada. Els equips poden tenir dificultats per fer la transició de la direcció dirigida pel supervisor a l’autogestió, ja sigui per manca d’habilitats interpersonals o per una mala implementació del concepte d’equip autogestionat dins de l’organització.
Dirigint un equip autogestionat
Tot i que els equips autogestionats són autònoms pel que fa a la manera com gestionen i desenvolupen la seva feina, encara necessiten orientació dels líders de la jerarquia organitzativa. Els líders externs proporcionen el vincle entre l’organització més àmplia i l’equip autogestionat, potenciant l’equip i defensant en nom seu. Els líders externs poden lluitar per trobar l’equilibri adequat en el seu estil de lideratge: els seus propis directius poden esperar que siguin més pràctics, mentre que l’equip pot resistir-se a la interferència percebuda.
